Un senyor damunt un ruc
Un dia, baixant d’Argent, vaig veure passar un senyor, qui anava a cavall d’un ruc…
Un senyor damunt un ruc se’n va anar a passejar. Era un dia que plovia jo us diré que va passar…
Un senyor damunt un ruc
un senyor damunt un ruc
un senyor damunt un ruc
damunt un ruc, damunt un rucEs ruc va caure, va llenegar,
hi havia aigo, se va suar.I es senyor deia, per tot arreu:
«Qui no vol caure (bis), que vagi a peu.»Es ruc va caure d’un tropissó,
Un senyor damunt un ruc
per ses orelles passà es senyor,
I es senyor deia amb es front blau:
«No basta es sebre (bis), quan s’ase cau.»